EXPOSICIÓ ETNOPOBLES.

Fa alguns anys, el Museu de Ceràmica de Manises, va manifestar la intenció de realitzar una exposició el que la peça principal fóra un plat dels dits popularment “de  boda”. A través de Sara…es van establir uns contactes, amb la intenció que l'exposició constara de de dos apartats, per un costat el plat que constituïa la peça clau de l'exposició i per un altre la mostra real de les peces representades en el plat.

Pel fet que els fons del Museu estan constituïts exclusivament per ceràmica i que no s'estenen a complements del vestit, ni a utensilis propis dels quefers de la vida quotidiana de la dona de principis del segle XIX, es va demanar la col·laboració d'especialistes sobre el tema, amb la qual cosa es va formar l'equip constituït per Francisco Zanón, Francisco Camañes, Paqui Bermejo i Vicent Ferrandis.

En primer lloc, es va determinar l'època de producció del plat. Els colorants empleats per a pintar-ho podrien situar-se com propis dels finals del segle XVIII i primera mitat del XIX. En canvi, els complements del vestit femení en el representats corresponien al primer quart del segle XIX. Per estos dos motius, es va determinar com a dates de producció el període comprés entre 1800 i 1825.

Este tipus de plats, dels quals es conserven alguns en el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries de València Manuel Gonzalez Martí i altres en col·leccions particulars, se'ls ha cridat plats de boda o de demaná i probablement van ser batejats amb estos noms pel senyor Manuel Gonzalez Martí, quan va començar a col·leccionar-los. En el seu moment de producció segurament no tindrien cap nom, i tal vegada correspondrien a peticions concretes d'algunes persones, que els demanarien a artesans concrets establits en la ciutat de València o tal vegada a Manises, que és on per eixa època es produïa mes ceràmica de vaixella, encara que estos plats estarien destinats mes a la seua utilització com a decoració que a ús.

Si analitzem la poca quantitat existent d'estos plats, creem que no eren freqüents i que no eren (com alguns han arribat a opinar un costum quasi preceptiu relacionat amb la petició de matrimoni) produïts en una certa quantitat. Sobre el motiu de la seua producció, també tenim dubtes. D'una banda, seria possible la teoria que algunes persones a l'hora de fer la petició de la nóvia, i veient que el seu pressupost no arribava per a comprar el que es cridava adreç o "l'or per a la nóvia", es conformaren simplement a plasmar-ho pintat sobre un plat, a l'espera de poder-ho regalar fisicament.

Una altra opinió és la possibilitat que ambdós coses es regalaren simultaniament, les joies i el plat com a recordatori de l'acte. També és possible que es tractara d'un efecte simplement decoratiu i tal vegada destinat a recordar-los a les dones qual era la seua missió en el matrimoni. En este sentit, hem d'observar el contingut del que es plasma. D'una banda, tenim la joieria representada i per un altre els utensilis, que encara que en este plat només estan relacionats amb les labors de cosir i brodar, en altres plats veiem reflectits efectes de cuina.

D'entre totes estes possibilitats, al meu entendre i després de vist el conjunt dels plats coneguts, la mas probable és que es tracte d'un recordatori de l'acte, d'alguna manera, quasi com una fotografia d'algunes de les coses aportades al matrimoni o inclús de la imatge dels propis nóvios, com és el cas d'un dels plats que posseïx el Museu Gonzalez Martí.

La selecció de les peces per a l'exposició, s'ha realitzat buscant sempre la maxima similitud amb què apareixen reflectides en el plat del Museu i que ademès són perfectament identificables i catalogables com d'utilització durant el primer quart del segle XIX. Totes elles són de les col·leccions Ferrandis-Bermejo i Francisco Zanón.

A continuació passem al cos del cataleg, en el qual la descripció de les peces és molt concisa, ja que en esta ocasió no es tracta de l'estudi de les mateixes, sinó del simple valor testimonial de plasmar fisicamente el que apareix en el plat del Museu. De qualsevol manera, esta és simplement una exposició d'un plat concret i amb l'acompanyament de les peces reals, de tal forma que el visitant a l'exposició, puga apreciar els detalls d'elles i la seua dimensió real, cosa que per descomptat no pot fer-se sobre el plat. No és perquè, un estudi sobre els plats de “boda”, cosa que s'acometrá en una altra ocasió i sobre la mostra de tots els plats i gerres que es coneixen.

El plat amb les numeracions que corresponen cada una de les peces físiques.

Objecte: Pinta.
 Mida: 16,1 x 17,5 cm. 
Pes: 100 gr 
Material: Argent sobredaurat

2 y 3.

Objecte: Agulla (2) i Rasca monyos (3).

 Mida: 21,8 x 2,7 cm. agulla i 15,2 x 2,7 cm. punxador.

 Pes: 35 gr 13 gr.

 Material: Argent i pedres verdes

5.

Objecte: Barquillos.

 Mida: 7 x 3,3 x2,4 cm.

 Pes: 28 gr

 Material: Or, maragdes i perles

6.

Objecte: Arrecades de xorro.

 Mida: 3,8 x 1,2 cm.

 Pes: 5 gr.

 Material: Argent, pedres verdes i perles fines

7.

Objecte: Creu de coll.

 Mida: 13,8 x 7,3 cm.

 Pes: 36 gr.

 Material: Argent i pedres verdes

7.

Objecte: Collar.

 Mida: 37,8 x 1,4 cm.

 Pes: 21 gr.

 Material: Perles i argent

8.

Objecte: Mocador de coll.

 Mida: 93 x 93 cm.

 Pes: 63 gr 

Material: Cotó i fil daurat de metall.

9.

Objecte: Reliquiari-guardapels de cor amb cadena.

 Mida: 3 x 1,9 x 11 cm, cor i 84,6 cm, cadena.

 Pes: 21 gr.

 Material: Argent sobredaurat

10. 

Objecte: Rosari amb borla i medalla.

 Mida: 39, 3 cm.

 Pes: 29 gr.

 Material: Vidre, argent i seda

11.

Objecte: Anell gran.

 Mida: 2,1 x 2,2 x 2,1.

 Pes: 5 gr.

 Material: Or i maragdes

12.

Objecte: Anell menut.

 Mida: 2x 1,8 x 1,7 cm.

 Pes: 2 gr.

 Material: Or i maragdes

13.

Objecte: Mocador de mà.

 Mida: 45,3 x 45,3 cm.

 Pes: 21 gr.

 Material: Cotó brodat a cadeneta.

14.

Objecte: Palmito o ventall. 

Mida: 1,8 x 21 x 2 cm.

 Pes: 42 gr.

 Material: Nacre i paper pintat.

15.

Objecte: Manegots.

 Mida: 46,8 x 20 x 9,5 cm.

 Pes: 34 gr.

 Material: Cotó blanc.

16.

Objecte: Mitjes.

 Mida: 41 x 21 cm.

 Pes: 106 gr.

 Material: Cotó blanc.

17.

Objecte: Lligacames.

Mida: 111 x 3,2 cm.

 Pes: 9 gr.

 Material: Seda carmesí i fil d'argent.

18.

Objecte: Sabates.

 Mida: 6’5 x 26,4 x 9 cm.

 Pes: 235 gr.

 Material: Vellut sobre fondo de seda carmesina i cuiro.

19.

Objecte: Tabac.

 Mida: 20 x 46,8 x 37 cm.

 Pes: 297 gr.

 Material: Vímet

20.

Objecte: Didal.

 Mida: 23 x 19 cm

 Pes: 3 gr.

Material: Banya de bou de color marro fosc.

21.

Objecte: Canut de agulles.

 Mida: 9,3 x 1,4 cm.

 Pes: 13 gr.

 Material: Fusta

22.

Objecte: Coixinet d’agulles o açerico. Mida: 7,2 x 12,7 x 5 cm.

 Pes: 76 gr.

 Material: Seda brodada amb fil de metall i lluentons amb forma de flors.