FILADIS

Indumentaria fallera i indumentaria tradicional valenciana ¿ Tot és u ?

Vicent Ferrandis Mas.

Article publicat en la revista Lletrafaller. Nº 3. 2006.

Anem a fer un poc d'historia del vestit faller i de lo que hauria de ser finalment. és provable que molts dels fallers i falleres pensen que existixen dos vestits diferenciats per als dies de les falles.

Mouen raó, puix tots els actes fallers no són iguals i, mentres en alguns convé anar cómodos per a poder fruir, en uns atres cal intentar enaltir el nostre vestit tradicional. Quan diem tradicional, estem referint-nos al vestit que durant varies generacions els nostres antepassats han utilisat quotidianament per a vestir-se.

Es el que essencialment s'utilisá durant tot el sigle XVIII i casi tot el XIX. Per supost, durant estos casi doscents anys, el vestit experimenta canvis importants, pero essencialment les peces de roba eren les mateixes, encara que canviaren les factures, els teixits o els colors més usuals.

Pero també hem de detindre'ns en lo succeít en l'historia de les falles i del vestit faller. La documentació aporta senyes de que les falles podrien tindre orígens molt remots. Es vincularien després a certes costums de fusters i d'uns atres oficis artesanals de la ciutat per una banda, així com dels llauradors de I'horta dels voltants per l'atra, ya que tots ells solien fer falles per als dies de Sant Josep (1), Per supost estos homens i dones que a les portes de les alqueries o en els carrers de la ciutat encenien falles o fogueres com ells dirien, no vestien de cap manera especial per a eix acte.

Haurem d'esperar fins els anys en que comenca a estructurar-se la festa fallera, per a que es veren les primeres dones vestides de manera especial per a l'ocasió. S'ha de tindre en conte que la primera fallera major és proclamada en l'any 1931; que les cornissions falleres són també d'eixa epoca i que algunes que actualment són importants, com la de la placa del Pilar, no es formen fins a l'any 1953. També que fins els anys 50, no solia haver falleres majors en moltes falles i que inclús no tenien eixe títul, es dien bellees falleres, i a sovint no anaven vestides de fallera.

Mª Josep Lleó (FMV 1968) i la seua Cort d'Honor.

Arribat este punt, començarem a parlar de lo que segurament es pensà en aquells orígens. Clarament apareixia la necessitat de buscar un vestit que durant els dies de les festes falleres, distinguira les dones que participaven activament en la festa. Llogicament es va haver de pensar que ya que és tractava d'una festa d'arrels populars que anava prenent importancia d'una manera rápida -podríem dir fulgurant- lo més normal seria vestir-se a la valenciana, lo que ya es feya en ocasions en que calia representar al poble valencia.

Lo Rat Penat, en ocasió d'algun Jocs Florals, ya havia vestit a la seua regina a la manera tradicional. En la galeria de regines d' estos jocs, podem observar a algunes d'elles vestides en roba de valenciana e inclús utilisant peces i joyes antigues. Una gran cantitat de fotografies antigues, tant de la ciutat con dels voltants, nos mostren homens i dones intentant rememorar els vestits dels seus antepassats, en algunes ocasions especials, com ara actes polítics, festes per a inauguracions de fonts etcétera.

En un moment en que ya no es vestia d'esta manera normalment, es va recórrer a les peces que hi havia guardades i arraconades a les arques i calaixeres de les cases.  

El gran perill era que en rebuscar en una casa per a vestir-se a l'antiga, es podien trobar robes de molt distintes epoques juntes. És dir, que en una mateixa casa, es podien trobar roba de la mare, de la yaya, i de dos i tres generacions més. Per supost, lo mateix passava en la roba de l'home.

Maria Sancho. Aldaya. Sobre 1925. Apareix amb la pinta que reproduïm en la fotografia de mes avant i practicamete tots els elements que porta a excepció del davantal i les sabates, són antics, inclús el guardapeus que va ser modificat per a l'ocasió.

Un atre gran problema era el que en voler recrear un vestit identificador, com sempre sol passar, es busca lo mes ric i luxós que es poguera trobar en les arques. Clarament en les cases s'havien conservat en molta major proporció les robes en que entrava menys cantitat de teixit, perque eren manco profitoses per a ser reciclades. En les joyes passava alguna cosa semblant, n'hi havia d'antic realisades en argent sobredorat i pedres falses, o d'or i pedres fines; no obstant en aquells moments i encara en l' actualitat, predominen mes les d'argent i pedres falses que les d'or i pedres fines.

També per les décades dels 20-30 del passat sigle, hi hagué un cert moviment indumentariste a escala estatal, promogut pel Rei i el ministre Romanones, que intenta portar a Madrit representacions folcloriques de tots els territoris de l'estat, fent possible la creació dels fondos d'indumentaria, joyeria i ferramenta d'oficis que estan depositats en el Museu del Poble Espanyol de Madrit i que mai s'han mostrat al públic. En demanar el Govem de Madrit que cada província enviara roba representativa, de Valéncia s'enviaren uns quants guardapeus -la falda exterior que va sobre les sinagües-. Tots ells havien segut confeccionats a partir d'espolins procedents d'atres peces de vestir o cobertors.

 Pepita Samper. 1929.

Entre ells hi havia un guardapeus que sí que havia segut confeccionat originariament -uns huitanta anys abans- en el teixit de seda blava nomenat noblea.

En les décades dels 40, 50 i 60 és el moment en que d'alguna manera naix i es consolida el vestit de fallera. És quan de manera espectacular es multipliquen les falles i sobre tot les falleres i apareixen paralelament gran cantitat d' establiments dedicats a la confecció de trages, a la producció de joyes i de complements. Per una atra banda, es reactiva la producció de teixits espolinats i brocats, que ya sols es produíen per a omaments llitúrgics i tapiceries.

 Mª José Carmena y Rodriguez de Manterola. Fallera de 1965.

Fins als 70, el vestit de la fallera estará marcat per unes determinades característiques: La llargária de les faldes, tant interiors com exteriors, sobrepassava llaugerament per baix dels genolls. Les sabates sempre portaven un arboc de seda. El mocador del coll, era tul brodat en blanc o or. Una gran cinta fea com que subjectava el davantal a la cintura, també de tul brodat i sempre en consonancia en el mocador. Una atra cinta vorejava 1'escot del pit, i aparentment volia soportar una joya o creu de pit, sense fer-ho, ya que esta se subjectava a qualsevol altura del pit en un passador d' agulla. 

Al cap portaven unes grans pintes de llautó, a vegades calades i pintades simulant esmalts. L' agulla del monyo, ya no aprofitava com a base per a fer-se'l, i simplement el travessava després de fet. Algun orfebre dels primers anys, inventa un quart punchador o rascamonyos, per a poder equilibrar el cap de manera que es veren dos botons per cada lateral; el pentinat consistia en un topo al tos i dos caragols penjats de qualsevol manera sobre les orelles, creuats per uns ganchos de nova invenció.

Este pentinat, el podrien reivindicar tots els pobles de l' estat, ya que fon general durant la segona mitat del segle XIX. Les arracades, es llimitaven als barquillos en els millors dels casos o als raúns, est últim model de finals del segle XIX, que caldria pensar que resulta improcedent. Com a remat per a l'acte de l' ofrena, es penjaven del monyo una mantellina, com si es tractara d'una bandera.

El sentit del vestit de fallera en aquells moments, era c1ar: calia vestir-se, perque calia participar, i lo que hi havia en el moment per a fer-ho, era lo que marcaven els artesans de la confecció i joyeria especialisada.

És en els anys 80 quan es produíx el canvi. Persones iniciades en el mon de l'estudi de les tradicions valencianes, sobretot de la música, ball i indumentaria, comencen un moviment que, encara que orientat, en principi cap a les colles de música tradicional, pronte s'introduix també en el mon de les falles. Grups de ball que eren en aquell moment capdavanters, apareixen en les seus actuacions incorporant el fruit de les investigacions realisades pels seus especialistes, ademés de vestir-se inc1ús en roba antiga.

L'influencia de les colles de música tradicional era molt directa, ya que una majoria de les actuacions es feyen en falles o en festes patronal s dels pobles, on també s'utilisava el vestit de fallera. Al mateix temps coincidia que moltes poblacions de Valéncia estaven incorporant-se a la festa fallera.

Encara que abans de l' any 82, ya s'havien celebrat algunes exposicions de peces de roba antiga, és en eixe any quan dins del marc del Mundial de futbol, s' organisa una exposició que reunix als investigadors i coleccionistes del moment. L'exposició, realisada en la Biblioteca de l'Antic Hospital, fon un exit i aprofitá sobretot per a que molta gent prenguera consciencia de que l' indumentaria era molt important per a la comprensió del nostre passat.

Desde l' any 80 fins al moment, el vestit faller i el de les colles de ball, ha canviat prou, no obstant queden moltes persones que encara incorporen elements de l'interpretació de les mijanies del segle XX. La llargaria de les faldes ha aumentat, quedant a un pam de terra, encara que en els ultims any s'esta abusant i han passat a arrossegar per terra. Les sabates han substituit l' arboc de seda per sivelles daurades o argentades, en pedres falses. El mocador del coll fet de tul, és casi inexistent, i és substituít pel fet de teixit de cotó prim i brodat a la manera més popular valenciana, és a dir, el punt de cadeneta, en fil blanc o metalic. La cinta del devantal, en molts dels casos, ya aprofita per a sostindre'l, a més d'haver-se estretat i acurtat fins a unes mides llogiques.

La cinta del coll, ya sol aprofitar per a penjar la creu del pit o joya, que els artesans actual s comencen a fer en ansetes en lloc del pasador d'agulla. En l'omament del cap, les pintes han deixat de ser calades i pintades, per a reduir les dimensions i adoptar decoracions de més fi barroquisme, al temps de que els argentats i daurats del acabat son de major calitat.

Pinta d'argent sobredorat. Aldaya. Primera mitat del segle XIX. Colecció Ferrandis-Bermejo.

L'agulla sol portar-se per algunes en la seua forma básica, ço és l'espasa i el canó per a enfundarla, unes atres encara porten ademés un rascamonyos o dos; i lo mes important, ya hi ha dones que 1'utilisen per a construir el monyo sobre ella. El pentinat consistix en un monyo de pataca al tos i en moltes de les ocasions han desaparegut els dos caragols i els ganchos.

Les arracades s'han diversificat més: continuen predominant els barquillos, s'ha reduít 1'utilisacio dels rams i s'han recuperat les arracades de "a tres". Aço pot ser favorit pel fet de que la Mare de Deu dels Desamparats en porta unes (2). També es porten els de "a ü", de llantia, pardalets, balconets, gallegues i uns atres.

Arracada de "a tres". Del mateix estil de les que porta la Mare de Dèu dels Desemparats. En argent i strass. Colecció Ferrandis-Bermejo.

Finalment, la mantellina comenca a portar-se més assentada sobre el cap, cobrint-lo i en alguns casos amagant inc1ús la cara. Ademés de que s'han recuperat les mantellines de casc, de tovalla, redones i de dengue.

Fins ací, hem fet un recorregut per l'historia del vestit de fallera, hem vist com a lo llarc d' estos anys ha anat evolucionant positivament. Pero de nou apareixen alguns problemes que fan que, en lloc de recuperar el vestit tradicional, estiguen comencant a desviar-nos de nou de la llínea que caldria seguir. El perill de perdre lo que fins al moment s'ha conseguit, esta ya ací.

Tots sabem que qui inicia un negoci, ho fa per a conseguir guanys, i que no sempre és per vocació. Aço esta passant en estos moments en el comerc del vestit de fallera i de valenciana, que nos agradaría que fora una mateixa cosa, ya que aprofitaria per a que la manera de vestir dels nostres antepassats fora coneguda per tot el món. Per supost que per ad aixó és indispensable la difusió que li donaria la nostra principal festa. El principal problema esta en els comerciants del vestit, que en la majoria deIs casos han arribat a este negoci simplement perque han vist la possiblitat d'un mercat en un continuat creiximent en els últims anys.

Estos comerciants durant les dos últimes decades del passat sigle, han segut prou recuperadors i seguien lo que estaven marcant els investigadors i mostrant en els escenaris les colles de música tradicional. Pero últimament han iniciat un camí que s'orienta més al fi economíc que al de fer un treball solvent i rigurós, en el que la meta seria el propi vestit tradicional de la dona valenciana.

Parlar de lo que al nostre paréixer hauria de ser l'interpretació idealisada del vestit tradicional de la dona valenciana, seria sobrepassar els llímits d'est artícul. Per tant, lo que sí farem és pregar a les dones que pensen en fer-se nous vestits que ho facen en les botigues dels artesans que poden demostrar que fan reproduccions de robes antigues. No en moltes atres que, a mes de desconeixer lo que estan fent, solamente els interesa lo que dia la fada Maribel: “A guanyar diners, on están, on están…” Pobres monleonetes falleres.

(1) Són interesants per a l'história de les falles, les noticies publicades en els diaris del sigle XIX, per a mostra entre moltes atres, esta publicada per el Diario Mercantil el dia vint de rnarc: "Anteanoche, al toque de oración, tuvimos el gusto de observar desde una azotea el efecto que hacian las hogueras encendidas por los labradores de la huerta con motivo de ser la vispera de San José. Lo poblada que se halla esta vega, y la vista de las hogueras encendidas a las puertas de casi todas las alquerias y barracas, hubiera hecho creer a un forastero que presenciara el espectaculo de una vasta poblacion devorada por un incendio".

(2) Les arracades que porta la Mare de Deu, son del sigle XVIII, i provablement les mateixes que apareixen en el testament de la duquesa de Almodóvar, deixades expresament per a la Geperudeta.