Els complements devocionaris en l’Indumentària Valenciana
Este article va ser publicat com a col-laboració en la revista Lletrafaller. Revista fallera per a Valencians. Editada per l'Oronella a les falles del 2012.
Totes les peces fotografiades formen part de la colecció Ferrandis-Bermejo.
Quan l'any 1981, Francisco
Zanón i yo, comencarem a publicar els primers treballs d'Indumentária
Valenciana, poc podíem imaginar que algunes de les novetats descobertes en
aquells moments, pogueren tindre la repercussió que posteriorment, han tingut
entre els grups de ball i en l'ámbit fallero D'entre estos descobriments
caldria destacar els complements devocionaris. Així puix, des d'estes llínies
abordarem este tema, en l'intenció d'informar als fallers que visten a la
manera dels valencians d'antic.
Diem complements
devocionaris a aquells objectes metálics o de qualsevol alta materia, que es
pengen del coll o de la cintura, o be se sobreponen a alguna peca del vestit i
que estan relacionats en la devoció cristiana o en creences supersticioses.
A lo llarc dels segles, els
valencians, igual que els espanyols i pot dir-se de la totalitat del món, han
utilisat amulets i talismans, per a protegir-se del mal i atraure el be.
L'amulet té la missió de repelir el mal, a manera d'un efecte defensiu i el
talismá atrau les energies positives, actuant de manera preventiva sobre el seu
posseídor. L'home sempre ha vist en ells la forma d'escapar dels mals que
l'afligien, foren fisics, morals o espirituals. La veritat és que encara que
l'església Católica sempre ha vist en mals ulls l'us d'estos objectes, els
devots cristians sempre han fet us d'ells, sense ocultar-los i portant-los de
manera ostentosa i ben visibles. Els primer cristians, especialment els
gnóstics, ya van fer gran us d'ells, per mig d'una simple cristianisació.
Els amulets i talismans que
estan relacionats mes be en creences paganes, solen estar fabricats en
materials, que de per si, es considera que tenen la propietat de la protecció
desijada, per la qual cosa en la majoria dels casos, consistixen en una pedra o
objecte encastat i en algun dels casos de la combinació d' abdós.
Com parlar en este artícul
dels amulets de classe pagana, excediria en molt l'extensió desijada, ho farem
només d'aquells que estan lligats directament en la devoció cristiana, deixant
els pagans per a una atra ocasió, incloent-los entre les joyes. Estos amulets,
s'estenien en Espanya entre cristians, moros i judeus, sent una manifestació
global, per a les tres cultures que va traspassar els segles i va arribar a la
nostra época en que, molt menys evidentment, pren forma de cadenetes en
medalles i creus.
D'estes formes modernes i ya
totalment cristianisades, nos trobem en medalles, que generalment solen ser de
bronze, plata o or, en forma ovalada i de capelleta en les més dihuitesques.
Representen a tots els sants imaginables, encara que les més abundants en cada
lloc siguen les de patronage local i atres molt generalisades, com és el cas de
la Mare de Deu del Pilar, de tant estés cult en tota Espanya i en la forma
característica de representar-la damunt d'un pilar. Totes estes, solien
portar-se en una cadeneta o beta de seda penjades del coll. En moltíssimes
ocasions també incorporades als rosaris, com vorem més avant.
En referencia a les creus,
nos podem trobar en un ampli repertori de formes; des de les simples creus de
fusta, bronze, plata o or, encara que també les podem trobar d'os, marfil,
nacre, atzebeja, coral i cristal de roca, totes estes últimes generalment
rematats els braços en plata i or encara que també creus en el seu Sant Crist o
les particulars creus de Caravaca. Se portaven al coll, de les mateixes maneres
que les medalles.
Els evangelis, generalment
consistents en recipient de tela de seda brocada o brodada, en el qual
s'introduía i quedava tancada un filacteri o passage evangélic. Ocasionalment
tenien un chicotet tubo metálic, La seua antiguetat es remonta als temps de
Sant Gregori Magne. Se solien portar subjectes a la roba, lo més comú era que
fora interior, encara que moltes dones pareix que els portaven a l'exterior,
sobreposats al gipó.
Els escapularis, que
normalment solien tindre forma rectangular i en dos parts, l'una davantera i
l'atra darrera, unides abdós per cintes de seda i per a colocar sobre pit i
esquena. Ocasionalment tenien unes atres formes o només tenien una part i se
subjectaven directament sobre la roba.
Una classe específica
d'escapulari, fon el construit retallant drap o bayeta blanca, en forma
generalment ovalada o rectangular, i brodant en ella un cor en roig, invocant
en aixó la protecció del Santíssim Cor de Jesús, per la qual cosa es coneixia
com a Salvaguarda i popularment com Detente, ya que la seua protecció davant
del dimoni i la maldat, era "Detin-te en nom de Jesús". Es colocava
sobre el pit, penjat del coll o subjecte a la roba.
Per a les romeries, solien
emportar-se unes estampes emmarcades entre dos cristals i en un cércol de fil
metálic que en algunes ocasions era de plata i que estaven directament
relacionats en el Sant i santuari al qual se celebrava la romeria. Generalment
la gent solia adquirir-los en el propi santuari o en la fira que en la
contornada se celebrava.
Reliquiaris contenint parts
del cos d'algun Sant, Jesús o Maria, o d'objectes que han estat en contacte
directe en ells. Igual que les medalles, solien obtindre la protecció del Sant
a qui pertanyien i que solia tindre relació en malalties especifiques:
Sant Blai per a la gola,
santa Llúcia per a la vista, santa Polonia per a les dents, Sant Roc de la
pestilencia, Santa Agueda de les mamelles, etc. Generalment solien consistir en
un recipient de plata, a manera de medalló format per un cércol, en un vidre en
la part davantera, que deixava vare la relíquia. En alguns casos no existia la
mencionada relíquia i actuava com una medalla, pero en l'apariéncia d'un reliquiari.
Agnusdeis, que eren a manera
dels reliquiaris i en 1'interior del qual es tancava una representació del corder
diví, realisada en cera procedent del ciri pasqual de Roma i beneíts pel Papa
en el primer any del seu pontificat o de set en set, caent sobre la cera bálsern
i crisma. Tot aixó dins d'un protocol antiquíssim.
Porcelanes, consistents en
una variant de medalla que representava l'image del Sant pintada sobre
porcelana i en un cércol de plata o or que segons époques podia ser de
filigrana. Tant els reliquiaris com les porcelanes es penjaven del coll en una
cadena com es fa en les medalles.
D'entre tots estos
complements, destaca de manera especial, pel molt estés us que d' ell estan
fent tots els qui es visten de valencià, el rosario. Rosaris sempre hi ha hagut
per a coll i per a mans pero, indubtablement, resulta molt difícil fer
distinció entre ells, ya que per la seua forma són iguals, excepte els de
decena, que sempre són de mans, i solien anar rematats per un costat en anell i
per l'atre en un 'memento mori' i creu. Construíts en grans pétreus o de
materials nobles els mas rellevants i en llavors els mas humils.
Complementáriament es guarnien de prácticament tots els atres complements
estudiats anteriorment, excepte els de materia textil.
Finalment com a consell als
qui utilisen esta classe de complements, que es tracte de fer us d'ells, pero
que mai no es convertixca en abús, convertint la valenciana en una especie de
nóvia albercana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario